Sistema expert

Els sistemes experts són anomenats així perquè emulen el comportament d'un expert en un domini concret i de vegades són usats per aquests.[1] Amb els sistemes experts es busca una millor qualitat i rapidesa en les respostes donant així lloc a una millora de la productivitat de l'expert.[2][3][4] Els sistemes experts estan dissenyats per resoldre problemes complexos mitjançant el raonament a través de cossos de coneixement, representats principalment com a normes si-aleshores més que a través de codi de procediment convencional.[5] Els primers sistemes experts es van crear a la dècada de 1970 i després van proliferar als anys 80.[6] Els sistemes experts van ser una de les primeres formes de programari d'intel·ligència artificial (IA) realment reeixides.[7][8][9][10][11][12][13] Un sistema expert es divideix en dos subsistemes: el motor d'inferència i la base de coneixement. La base de coneixement representa fets i regles. El motor d'inferència aplica les regles als fets coneguts per deduir fets nous. Els motors d'inferència també poden incloure habilitats d'explicació i depuració.

  1. Jackson, Peter. Introduction To Expert Systems. 3. Addison Wesley, 1998, p. 2. ISBN 978-0-201-87686-4. 
  2. «Sistemas Expertos: Definición, Aplicaciones y Ejemplos» (en español). [Consulta: 21 gener 2021].
  3. «Sistema experto: definición y componentes» (en español). [Consulta: 21 gener 2021].
  4. «Sistemas Expertos» (en español). Arxivat de l'original el 2021-12-09. [Consulta: 21 gener 2021].
  5. «Còpia arxivada». Pcmag.com. Arxivat de l'original el 2012-10-14. [Consulta: 23 març 2022].
  6. Leondes, Cornelius T. Expert systems: the technology of knowledge management and decision making for the 21st century, 2002, p. 1–22. ISBN 978-0-12-443880-4. 
  7. Russell, Stuart; Norvig, Peter. Còpia arxivada. Simon & Schuster, 1995, p. 22–23. ISBN 978-0-13-103805-9 [Consulta: 9 desembre 2021].  Arxivat 5 de maig 2014 a Wayback Machine.
  8. ACM, 1998, I.2.1.
  9. Russell i Norvig, 2003, p. 22−24.
  10. Luger i Stubblefield, 2004, p. 227–331.
  11. Nilsson, 1998, chpt. 17.4.
  12. McCorduck, 2004, p. 327–335, 434–435.
  13. Crevier, 1993, p. 145–62, 197−203.

Developed by StudentB